dissabte, 13 de juny del 2009

Família Massanella, Pito, Antònia (avis) i Laura (filla) - Llobregós 77 - Propietàris





MES QUE UN TROS DE TERRA….

Em dic Laura i aquesta que us contaré, es la història dels meus,
És la història del meu trosset.

Era l’any 1922 quan als meus avis, José Mª i Laura, el metge els va recomanar; per l’estat de salut del seu fill gran en Pedro,
de canviar d’aires.
Vivien aleshores a la Barceloneta amb els seus sis fills.
En aquella època Horta era un dels llocs d’estiueig de la gent adinerada, aquest però no era el cas de la meva família. Però la necessitat va fer que es compressin un terreny al que és avui el nostre barri , Horta.
Poc a poc es van anar construint una casa on viure, pedra a pedra i amb el treball de tots, van anar tirant endavant , fins i tot varen poder superar els durs anys de la guerra. Al fer-se grans , la meva mare ,l’Antònia, la segona dels sis fills i l'única noia, va voler quedar-se al costat dels seus pares un cop es va casar, amb en Pito, perquè la meva avia estava molt delicada de salut. Com el terreny era gran l’avi José Mª li va cedir un tros de la parcel·la, la part baixa del terreny que donava al carrer Llobregós. L’altre part donava al carrer Marqués de Foronda. Doncs bé els va cedir aquest tros a canvi de que els ajudés a pagar el poquet que devien ,i Així no perdrien la propietat.

Al 1945 vaig néixer jo, a casa de la meva avia, com es feia abans.
Mentre, el meu pare s’anava construint la que seria actualment la nostra casa. I per fi quan jo tenia 4 anys varem anar a viure-hi.
Van ser uns anys molt feliços. Vivíem tots junt els pares, els avis, els tiets... una gran família unida per un pati al mig.

El meu avi va morir molt prompte, atropellat per una moto al passeig de Maragall. M’ en recordo que era un dels dies de la festa major d’Horta. Aquell dia havia plegat d’hora de la feina per venir-me a buscar i anar a la fira , però el destí feu que no arribés . I el que havia de ser una tarda feliç i divertida va passar a ser un dur cop per a tots nosaltres.

Els anys van anar passant i quan tenia 20 anys em vaig casar amb en Toni, fill del carrer Salses, també del barri. Com no teníem diners per comprar-nos un pis i al ser filla única ,la meva mare em va dir de quedar-nos a viure a casa amb ells, i Així ho varem fer.

Hem tingut dos fills , hem treballat molt, i amb el pas del temps ells també s’han casat i han marxat de casa, quedant-nos sols els avis i nosaltres.

Però el destí encara no havia jugat la seva última carta, i ara fa poc encara m’he quedat més sola . El meu marit va morir sobtada i silenciosament, quasi sense poder reaccionar.
L’ història es repeteix i em torno a trobar com al començament, però amb uns anys més, amb els meus pares en Pito i l’Antonia amb 91 anys el dos, i jo.

Ja he perdut el més important de la meva vida. Crec que no és lògic que uns senyors amb poders ,es justifiquen dient que tot és per millores, es creguin amb tot el dret de prendre’m també els meus records i la única cosa que em queda per seguir visquen, els meus petits racons, “aquelles petites coses” , com diria el noi.

Són alguna cosa més que un tros en un planell, son alguna cosa mes que una mica de terra amb la que jugar….

….Son part de tota una vida.

dimarts, 2 de juny del 2009

Cristina Farran i Manel Mesa - Aiguafreda 10 - Propietaris




En la foto de dalt la Cristina i el Manel i les seves filles Rita i Irene.
La Cristina ha tornat al barri i amb el Manel formen una familia molt integrada i que volen la millora del barri. En les fotos estan al seu hort que reflecteix l'estil tradicional de vida del barri. Quina enveja que fan les patates !!.
Text en revisió

diumenge, 3 de maig del 2009

Daniel Grau Renom i Antònia Muñoz García - Llobregós 54 i 54 bis - Propietaris


Viuen en aquesta casa des de l'any 1.960, en que es van casar.

Estan jubilats i tenen 4 fills.Tenen una casa amb jardí en perfecte estat de conservació i molt bonic. Aquesta casa no estava afectada pels antics plans.

No volen anar a viure en un pis, la seva casa i el seu jardí són una part molt importatn de la seva vida. La casa la va construir la María de Ca l'Anxo, la mare del Daniel.

La tieta Matilda era la propietària de Can Peguera.Són familia de la actriu Carme Elias

diumenge, 29 de març del 2009

Manuel Iglesias Aguado i Mari Carmen Fernández - Aiguafreda 3 i 6 bis, 1r i 2n.







Viuen en la seva casa des de l'any 1.959.



Valoren molt la tranquilitat de viure en el barri i no volen que els treguin de casa seva.



Pepita Solé i Guasch - Llobregós 32 - Propietària




La Pepita ha viscut tota la seva vida en aquesta casa.

És vídua i té una filla, i un net de 21 anys.

Té un jardí molt bonic i molt ben cuidat per ella. També la casa disposa d'un pou.

És una casa com les que sempre han hagut a Horta i que ara el Govern Municipal de Barcelona vol destruir. Tots el que la visiten veuen que això és un sensesentit.

La Pepita és molt amiga de la María de Ca l'Eudald i des de petites ho han sigut.

Isabel Rojas i Francisco Márquez - Aiguafreda 3 i 6 bis 3r.


La Isabel i el Francisco estan casats i tenen 2 fills, un fill i una filla.
La Isabel viu en aquesta caseta des de l'any 1.959, i el seu marit des d'una mica abans de casar-se a l'any 1.967.
La mare de la Isabel , la Sra. María q.e.p.d., va treballar molt per millorar el Passatge Granollers i el carrer Aiguafreda.
Volen seguir vivint al barri.

divendres, 13 de març del 2009

Susana Quilez - Gaspar Gásquez - Aiguafreda, 7 - Propietaris

Susana i Gaspar viuen a una preciosa casa al carrer Aiguafreda, una de les Cases de les antigues bugaderes d'Horta. Desprès de molt esforç i sacrifici , van aconseguir fer realitat la seva il.lusio de poder viure al barri de tota la vida, a una casa. En ella han tingut las seves dues filles i gaudeixen de la tranquil·litat del barri, d'una casa acollidora, d'un gran pati a on jugar les nenes i molt espai per a compartir-lo amb tota la família. Aquesta casa forma part del patrimoni històric de la ciutat, està en perfecte estat de conservació i correctament ubicada; donant continuïtat al tram, lloc reconegut com a patrimoni històric, del carrer Aiguafreda. Des de que un dia es van assabentar que aquesta MPGM pretén enderrocar-la sense cap justificació, la seva vida s'ha convertit en un calvari. Esperem que no es destrueixi el seu pla de vida i que puguin continuar gaudint de la seva llar.

dijous, 5 de març del 2009

Teresa Heras Gurrera - Passatge Marí 12 - Propietària


La Sra. Teresa Heras ha viscut tota la seva vida al barri. Des de ben petita que els seus pares la van treure de la Barceloneta perquè a la nena, ara avia, no li sentaven bé els aires del barri marítim. Ha sigut infermera i s'ha dedicat a posar injeccions a tots els que ho necessitaven del barri. És una persona molt estimada i coneguda. Ara en els seus darrers anys de vida, té 91 anys, s'ha assabentat que li volen prendre la seva casa per a fer-hi un bloc monumental de pisos. Ella que volia que casa seva passés a alguns dels seus 5 néts, que ara no tenen casa pròpia.
Ella segueix no entèn aquest sense sentit. Bé, és la manera d'ajudar-la que té aquest govern de l'Ajuntament de Barcelona amb el PSC i ICV. No rep cap ajuda a la dependència, però si que li poden prendre casa seva.
Cal dir que la seva casa està dins de normes i no és necessari expropiar-la per obrir el carrer Granollers, ni el passatge Granollers.
És clar que l'Agència del Carmel no va poder resistir la temptació de prendre una casa, no afectada fins ara, d'una senyora gran que dóna a 3 carrers. Esperem que les al.legacions presentades li donin la raó.
De moment, li estan amargant els seus darrers anys de vida.

dilluns, 16 de febrer del 2009

Mercè Espelleta - Llobregós 75 - Propietària

Al carrer Llobregós entre el nº 71 i el 79, i els jardins que hi ha des del 79 fins la Rambla del Carmel, l’Ajuntament vol expropiar-los per fer un passeig. És bastant absurd fer un passeig nomès d’aquest tros, i deixar la resta de carrer tal com està. Donat que aquesta part de Llobregós no és una zona amb botigues creiem que no fa falta un passeig. Aquesta petita zona és part de l’ història d’ Horta, ja que aquestes cases es varen fer als anys 50 per gent de Barcelona que venien a estiuejar. Es de les poques parts que encara queden a Horta de cases amb jardí. I ens preguntem perque l’ Ajuntament d’ Horta es vol carregar tot el que queda d’ emblemàtic al barri. Si deixem que l’ Ajuntament ho expropií es perdran jardins plens d’arbres i plantes que fan que la vida al barri sigui menys dura.
La Mercè va comprar fa més de 30 anys aquesta caseta al barri d’ Horta, És una caseta amb jardí i 2 terrasses, d’ aquelles cases que es varen fer als anys 50 per gent de Barcelona que venien a estiuejar. Es una caseta com una unifamiliar d’avui en dia. En aquesta casa ha sigut molt feliç. Al jardí varen fer una gran jardinera de pedra natural que voreja tot l’espai i on te un preciós albercoquer, que a l’estiu dona uns albercocs d’aquells de color taronja que son boníssims. També hi ha un llimoner, que és una mica gandul a l’hora de donar llimones, però sembla que ara s’està espavilant. Al jardí també hi ha una barbacoa que els fa gaudir de molts moments i celebracions. No vol deixar de parlar-vos de la “Dama de nit” que nomès en 3 anys medeix 4 metres d’alçada (com descriure l’olor que desprenen les flors de la Dama de Nit a les nits d’estiu, es embriagadora) una olor que s’ajunta amb la del jasmi gegant que puja del jardí, fins a d’alt del primer pis (on ha construït una petita pèrgola amb ell). Tambè gaudeix del jardi el seu gos Blue, un Husky Siberia, que esta completament adaptat a Barcelona.

dilluns, 9 de febrer del 2009

Maria Capdevila d'Oriola, Q.E.P.D. - Bosc de Can Gallart


La senyora Maria Capdevila, mare del Sr. Josep Ma. Gallart va morir fa uns anys. De tota forma la seva decidida actuació va permetre mantenir, conservar i fer prosperar el Bosc que ara coneixem com de "Can Gallart".
Aquest bosc no pretén ser "versallesc" sinó "anglés", natural, i ecològic.
Els veïns que la recordem, la tenim per una gran persona que a la vegada era senzilla en el tracte i molt afable.
A continuació hi ha un text públic en referència a l'activitat matemàtica de la Sra. Maria Capdevila.
"María Capdevila d´Oriola : primera profesora universitaria matemática Nacida en Cabestany (Francia) en 1906 y residente en Barcelona, se licenció en Ciencias (reválida de licenciatura en 1928) y cursó las asignaturas del doctorado en la Universidad Central de Madrid;fue nombrada catedrática interina de Matemáticas del Instituto Nacional de Zafra en 1928, más adelante, ganó la oposición a cátedra de Lengua y Literatura francesas del Instituto de Figueras. Es de destacar que desempeñó la Auxiliaría de la asignatura "Astronomía General y Física del Globo" de la Facultad de Ciencias de la Universidad de Barcelona en el curso 1931-32, siendo por tanto, una de las pioneras en alcanzar esta posición y la segunda en obtener una pensión para temas de Matemáticas concedida por la Junta para Ampliación de estudios, por O.M. de 4 de julio de 1933, para estudiar Teoría de Funciones en Francia con el profesor Julia. "

dimarts, 3 de febrer del 2009

Maria Rovira i Francisco Perna - Llobregós 46 - Propietaris

Maria Rovira de 73 anys natural d'Horta i Francisco Perna de 76 anys, natural de Tremp (Pallars Jussa), es van casar a l'any 1.956, porten tota la seva vida vivint en la Masia, Llobregós, 46. La Maria va nèixer en aquesta casa i el Fco hi porta vivint des dels 23 anys. La Maria és la setena generació que hi viu. Ara aquesta MPGM els vol treure de casa seva.
En els anys 70 es podien haver venut gran part del terreny, però no van voler. Que injusta és aquesta situació, durant tots aquests anys conservant l'hort (dels pocs actius i originals de Barcelona) i ara els volen treure. Ara estan patint una situació d'ansietat que no mereixen en absolut.

Qui vol ajudar-los a conservar aquest patrimoni natural ?

diumenge, 1 de febrer del 2009

Núria Ausó - Passatge Marí, 10 - Propietària

Es una senyora molt gran, que és pràcticament cega, que té al seu marit malalt al seu càrrec. La seva situació econòmica li fa díficil pagar les despeses de la defensa que suposa la MPGM. L'Agència del Carmel la vol treure de casa seva. Que precisament és una casa antiga en molt bon estat de conservació típica de l'època de la construcció. Necessita de l'ajuda a temps parcial d'un assistent social, i no vol marxar de casa seva perquè té a un dels seus fills vivint a prop d'ella, que també l'ajuda.