Daniel Grau Renom i Antònia Muñoz García - Llobregós 54 i 54 bis - Propietaris

Viuen en aquesta casa des de l'any 1.960, en que es van casar.

Estan jubilats i tenen 4 fills.Tenen una casa amb jardí en perfecte estat de conservació i molt bonic. Aquesta casa no estava afectada pels antics plans.

No volen anar a viure en un pis, la seva casa i el seu jardí són una part molt importatn de la seva vida. La casa la va construir la María de Ca l'Anxo, la mare del Daniel.

La tieta Matilda era la propietària de Can Peguera.Són familia de la actriu Carme Elias

Manuel Iglesias Aguado i Mari Carmen Fernández - Aiguafreda 3 i 6 bis, 1r i 2n.

Viuen en la seva casa des de l'any 1.959.

Valoren molt la tranquilitat de viure en el barri i no volen que els treguin de casa seva.

Pepita Solé i Guasch - Llobregós 32 - Propietària

La Pepita ha viscut tota la seva vida en aquesta casa.

És vídua i té una filla, i un net de 21 anys.

Té un jardí molt bonic i molt ben cuidat per ella. També la casa disposa d'un pou.

És una casa com les que sempre han hagut a Horta i que ara el Govern Municipal de Barcelona vol destruir. Tots el que la visiten veuen que això és un sensesentit.

La Pepita és molt amiga de la María de Ca l'Eudald i des de petites ho han sigut.

Isabel Rojas i Francisco Márquez - Aiguafreda 3 i 6 bis 3r.

La Isabel i el Francisco estan casats i tenen 2 fills, un fill i una filla.

La Isabel viu en aquesta caseta des de l'any 1.959, i el seu marit des d'una mica abans de casar-se a l'any 1.967.

La mare de la Isabel , la Sra. María q.e.p.d., va treballar molt per millorar el Passatge Granollers i el carrer Aiguafreda.

Volen seguir vivint al barri.

Susana Quilez - Gaspar Gásquez - Aiguafreda, 7 - Propietaris

Susana i Gaspar viuen a una preciosa casa al carrer Aiguafreda, una de les Cases de les antigues bugaderes d'Horta. Desprès de molt esforç i sacrifici , van aconseguir fer realitat la seva il.lusio de poder viure al barri de tota la vida, a una casa. En ella han tingut las seves dues filles i gaudeixen de la tranquil·litat del barri, d'una casa acollidora, d'un gran pati a on jugar les nenes i molt espai per a compartir-lo amb tota la família. Aquesta casa forma part del patrimoni històric de la ciutat, està en perfecte estat de conservació i correctament ubicada; donant continuïtat al tram, lloc reconegut com a patrimoni històric, del carrer Aiguafreda. Des de que un dia es van assabentar que aquesta MPGM pretén enderrocar-la sense cap justificació, la seva vida s'ha convertit en un calvari. Esperem que no es destrueixi el seu pla de vida i que puguin continuar gaudint de la seva llar.

Teresa Heras Gurrera - Passatge Marí 12 - Propietària

La Sra. Teresa Heras ha viscut tota la seva vida al barri. Des de ben petita que els seus pares la van treure de la Barceloneta perquè a la nena, ara avia, no li sentaven bé els aires del barri marítim. Ha sigut infermera i s'ha dedicat a posar injeccions a tots els que ho necessitaven del barri. És una persona molt estimada i coneguda. Ara en els seus darrers anys de vida, té 91 anys, s'ha assabentat que li volen prendre la seva casa per a fer-hi un bloc monumental de pisos. Ella que volia que casa seva passés a alguns dels seus 5 néts, que ara no tenen casa pròpia.

Ella segueix no entèn aquest sense sentit. Bé, és la manera d'ajudar-la que té aquest govern de l'Ajuntament de Barcelona amb el PSC i ICV. No rep cap ajuda a la dependència, però si que li poden prendre casa seva.

Cal dir que la seva casa està dins de normes i no és necessari expropiar-la per obrir el carrer Granollers, ni el passatge Granollers.

És clar que l'Agència del Carmel no va poder resistir la temptació de prendre una casa, no afectada fins ara, d'una senyora gran que dóna a 3 carrers. Esperem que les al.legacions presentades li donin la raó.

De moment, li estan amargant els seus darrers anys de vida.

Mercè Espelleta - Llobregós 75 - Propietària

Al carrer Llobregós entre el nº 71 i el 79, i els jardins que hi ha des del 79 fins la Rambla del Carmel, l’Ajuntament vol expropiar-los per fer un passeig. És bastant absurd fer un passeig nomès d’aquest tros, i deixar la resta de carrer tal com està. Donat que aquesta part de Llobregós no és una zona amb botigues creiem que no fa falta un passeig. Aquesta petita zona és part de l’ història d’ Horta, ja que aquestes cases es varen fer als anys 50 per gent de Barcelona que venien a estiuejar. Es de les poques parts que encara queden a Horta de cases amb jardí. I ens preguntem perque l’ Ajuntament d’ Horta es vol carregar tot el que queda d’ emblemàtic al barri. Si deixem que l’ Ajuntament ho expropií es perdran jardins plens d’arbres i plantes que fan que la vida al barri sigui menys dura.

La Mercè va comprar fa més de 30 anys aquesta caseta al barri d’ Horta, És una caseta amb jardí i 2 terrasses, d’ aquelles cases que es varen fer als anys 50 per gent de Barcelona que venien a estiuejar. Es una caseta com una unifamiliar d’avui en dia. En aquesta casa ha sigut molt feliç. Al jardí varen fer una gran jardinera de pedra natural que voreja tot l’espai i on te un preciós albercoquer, que a l’estiu dona uns albercocs d’aquells de color taronja que son boníssims. També hi ha un llimoner, que és una mica gandul a l’hora de donar llimones, però sembla que ara s’està espavilant. Al jardí també hi ha una barbacoa que els fa gaudir de molts moments i celebracions. No vol deixar de parlar-vos de la “Dama de nit” que nomès en 3 anys medeix 4 metres d’alçada (com descriure l’olor que desprenen les flors de la Dama de Nit a les nits d’estiu, es embriagadora) una olor que s’ajunta amb la del jasmi gegant que puja del jardí, fins a d’alt del primer pis (on ha construït una petita pèrgola amb ell). Tambè gaudeix del jardi el seu gos Blue, un Husky Siberia, que esta completament adaptat a Barcelona.